Clorur de rubidi (RbCl)

L'RbCl presenta modes de vibració d'enllaç iònic típics en l'espectre infraroig, i el seu espectre de fonons mostra un pic d'absorció característic a ~200 cm⁻¹. Pel que fa a les dades termodinàmiques, l'entalpia estàndard de formació (ΔfH°) és de -430,5 kJ/mol, i l'entropia (S°) és de 95,9 J/(mol·K). L'estructura de bandes de l'RbCl mostra que el seu interval de banda és d'uns 8,4 eV, que és un aïllant típic, però pot presentar un comportament de migració iònica significatiu a altes temperatures o camps elèctrics, convertint-lo en un dels materials candidats per a la investigació d'electròlits sòlids.

Les propietats químiques del RbCl són similars a les del NaCl i el KCl, però com que el radi de l'ió Rb⁺ és més gran (1,52 Å), la seva energia de xarxa és lleugerament inferior (~659 kJ/mol). El RbCl pot reaccionar amb l'àcid sulfúric per formar Rb₂SO₄, o reaccionar amb AgNO₃ per formar precipitat d'AgCl. A alta temperatura, el RbCl pot participar en la reacció en fase sòlida per sintetitzar òxids compostos (com ara RbTaO₃). Cal destacar que el RbCl presenta un color vermell porpra en flames (línia d'emissió característica del Rb ~780 nm) i sovint s'utilitza per a la calibració de l'espectroscòpia d'absorció atòmica (AAS).

El RbCl té baixa toxicitat (la DL₅₀ per administració oral en rates és d'uns 4440 mg/kg), però altes concentracions de Rb⁺ poden interferir amb el metabolisme del K⁺ en els organismes. L'emmagatzematge s'ha de protegir de la llum i la humitat, ja que és fàcil absorbir la humitat i aglomerar-se. Es recomana portar equip de protecció durant les operacions experimentals per evitar la inhalació de pols.